Siegfried Lenz va néixer el 1926 a Lyck, ciutat de Prússia Oriental que després del 1945 passaria a pertànyer a Polònia. Fill d'un oficial de duanes que va morir prematurament, va ser educat en bona part per la seva àvia, i va aprendre simultàniament "a llegir i a pescar". Als tretze anys va ser enrolat en les Joventuts Hitlerianes, i el 1943 cridat a files. Cadet a bord d'un cuirassat que els aliats bombardejaren poques setmanes abans de la capitulació, desertà i fugí a Dinamarca, on fou empresonat. Després de l'armistici, arribà a Hamburg sense cap mena de recurs. Hi sobrevisqué traficant al mercat negre, fins que començà a treballar per a Die Welt.
També aleshores començà a escriure relats i novel·les, i fou company d'Heinrich Böll, Günter Grass, Paul Celan o Ingeborg Bachman dins el Grup 47, que jugaria un paper determinant en la construcció d'una nova literatura alemanya després de la guerra. El seu primer gran èxit arribà l'any 1968 amb Lliçó d'alemany, que li permetria dedicar-se exclusivament a la literatura fins a la seva mort, a Hamburg, a la tardor del 2014. Ha deixat una obra literària vasta i una profunda petja intel·lectual en l'Alemanya posterior al nazisme: un centenar de relats, quinze novel·les, articles, ressenyes, assaigs i mitja dotzena d'obres de teatre.
