Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l& apos; heroïna d& apos; aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d& apos; una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d& apos; una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s& apos; esquerdi. I començar.
"La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu l& apos; heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d& apos; aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d& apos; altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l& apos; elegància dels escriptors de raça.
La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d& apos; aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d& apos; un cony paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d& apos; una subtil xarxa de relacions entre dones d& apos; una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d& apos; aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l& apos; escut que li oposes el permagel.
"Un fenòmen literari" El periòdico.
