Una nova edició de LA PLAÇ A DEL DIAMANT, amb el text revisat i material inè dit. L'estudiosa Meritxell Talavera ha retrobat el manuscrit primer de COLOMETA, del qual la nova edició dó na un capí tol de mostra juntament amb el postfaci de Talavera sobre com Rodoreda va escriure la seva obra mestra.
"Totes aquestes pà gines, poè tiques i patè tiques, sense un gra de sentimentalisme, m han emocionat profundament, i les ú ltimes m han deixat sense alè . Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinà ria, a estones inaguantable. Se m ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pà gines d una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t ho dic, no despré s de llegir una novel· la policí aca, sinó despré s d acabar immediatament despré s d acabar Els posseï ts de Dostoievski." (Carta d Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)
"Pocas personas saben fuera de Cataluñ a quié n era esa mujer invisible que escribí a en un catalá n esplé ndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas La plaza del Diamante es, a mi juicio, la má s bella que se ha publicado en Españ a despué s de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me habí a causado la primera lectura de Pedro Pá ramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en comú n sino la transparencia de su belleza." (Gabriel Garcí a Má rquez, 1983)
