Fins a mitjan segle xix, les murades de Palma es consideren suficients per a defensar la ciutat i garantir la possessió de l? illa. Però a partir d? aquell moment, els avenç os en metal· lú rgia permeten millorar drà sticament la capacitat de l? artilleria i, alhora, produir planxes per a blindar els vaixells de guerra. Cap de les fortificacions construï des fins aleshores no pot resistir el tir dels canons gegants que armen als cuirassats, invulnerables als vells canons d? à nima llisa. Les murades que volten la ciutat queden obsoletes i enfrontades a una aferrissada campanya que en sol· licita l? enderrocament.
La Revolució de 1868, i el perí ode d? inestabilitat que la segueix, bloqueja qualsevol reacció . Tan sols la Restauració oferirà les condicions necessà ries per a afrontar el problema. Entre 1881 i 1908 la badia de Palma serà protegida per una doble lí nia de forts que permetran l? enderroc de les murades. A mé s, a partir de 1898 s? introdueixen importants millores tecnolò giques, com els projectors elè ctrics i les estacions telemè triques. Mentrestant, la guerra Cantonal (1873-74) i la guerra amb els Estats Units (1898) espanten els ciutadans, que fugen espaordits de Ciutat.
Tota aquesta feinada quedarà superada per la rà pida evolució dels cuirassats, que a partir de 1905 assoleixen la capacitat de tirar des de llarga distà ncia, la qual cosa deixa ultrapassades les defenses construï des fins aleshores. Així , quan esclata la Gran Guerra, s? ha de començ ar precipitadament la construcció de tres bateries avanç ades a la perifè ria de la badia.
La Gran Guerra significa la consolidació de l? aviació , una arma que tornarà a capgirar el disseny de les fortificacions. L? avió converteix en objectius visibles totes les obres construï des fins a aquell moment, que no s? han concebut per a restar ocultes a l? observació aè ria. La solució a aquest nou repte ens porta a un altre capí tol de la histò ria de la fortificació , que ja no é s objecte d? aquest treball: la fortificació subterrà nia, on sols resten a la superfí cie els canons. De moment, fins a 1930, a Mallorca, encara s? aniran completant les bateries iniciades el 1914 i els emplaç aments dels projectors proposats el 1909. Aquest serà l? epí leg a una era marcada al començ ament per l? arribada de l? artilleria ratllada i del blindatge, i al final per la irrupció de l? aviació .
La prova definitiva de les fortificacions construï des durant la Restauració a Palma es produirà durant la Guerra Civil. Grà cies a la seva presè ncia, Palma s? estalviarà els horrors d? un possible bombardeig naval.
