É s l'estiu de 1958. Lluny, per primera vegada, de la famí lia mentre fa de monitora de colò nies, una noia de divuit anys s'endinsa audaç ment al mó n: l'amor i el sexe, el desconcert de ser jove, els remordiments, les à nsies de ser lliure i adult. . . A Memò ria de noia, Annie Ernaux rememora la seva primera nit amb un home, una nit que li deixarà una marca indeleble: durant dè cades no es voldrà reconè ixer en aquella 'noia del 58'. Fins que passats mé s de cinquanta anys es veurà , per fi, capaç d'enfrontar-s'hi -es capbussarà en fotos i cartes d'aquell temps, il· luminarà de nou els records refusats-, i escriurà aquestes pà gines esquitxades d'inquietuds i dolors secrets, de violè ncia, vergonya i silencis, que só n un retrat intimí ssim de la seva joventut. Ernaux ha merescut els premis de la Llengua Francesa, Marguerite Yourcenar i Formentor per la seva trajectò ria literà ria. 'Annie Ernaux recorda els estupors i les tremolors de la seva carn i de la seva à nima de noia.' - Le Figaro Litté raire 'L'autora construeix una gran obra artí stica i carnal, tenyida d'incertesa.' - Lire 'Ernaux ha construï t un estil propi, ha esberlat els lí mits entre la ficció , la realitat i la memò ria subjectiva.' - Jú lia Costa, Llegir en cas d'incendi
